Què és la IGP Torró d'Agramunt?

Què és una IGP?

La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) és un dels segells de qualitat agroalimentària reconeguts per la Unió Europea, juntament amb la Denominació d'Origen Protegida (DOP) i l'Especialitat Tradicional Garantida (ETG). Segons la Comissió Europea, la DOP s'atorga quan totes les fases de producció, transformació i elaboració d'un producte es duen a terme dins la zona geogràfica delimitada. La IGP, en canvi, només exigeix que almenys una d'aquestes fases tingui lloc a la zona, sempre que una qualitat, una reputació o una altra característica del producte s'atribueixi essencialment a aquest origen. És, per tant, un vincle territorial una mica menys estricte que el de la DOP, però amb la mateixa protecció legal a tota la UE.

El Torró d'Agramunt, IGP des de 2002

El Torró d'Agramunt (oficialment "Torró d'Agramunt" / "Turrón de Agramunt") té reconeguda la IGP a escala europea des del Reglament (CE) núm. 1241/2002 de la Comissió, de 10 de juliol de 2002, que el va inscriure al registre comunitari de denominacions d'origen protegides i indicacions geogràfiques protegides. Abans d'això, des de 1984, ja disposava d'una "Denominació de Qualitat" pròpia atorgada per la Generalitat de Catalunya. El plec de condicions vigent avui és una versió amb una modificació menor aprovada per la Comissió Europea el juny de 2022. La gestió correspon al Consell Regulador de la Indicació Geogràfica Protegida "Torró d'Agramunt", mentre que el control i la certificació dels lots van a càrrec d'una entitat certificadora acreditada.

Zona de producció

El plec de condicions limita l'elaboració i l'envasat del producte emparat al terme municipal d'Agramunt, a la comarca de l'Urgell (província de Lleida). Cap altre municipi no pot etiquetar el seu torró amb aquesta IGP concreta.

Ingredients i categories

Segons el mateix plec, el Torró d'Agramunt és una massa elaborada amb mel, ametlles o avellanes prèviament pelades i torrades, sucre i/o xarop de glucosa i clara d'ou (o el seu equivalent dessecat), envoltada amb l'oblea que a la zona es coneix com a "pa d'àngel". S'hi defineixen dues categories comercials amb percentatges mínims diferents:

• Categoria suprema: mínim 60% d'avellana o ametlla, 10% de mel i 1% de clara d'ou.
• Categoria extra: mínim 46% d'avellana o ametlla, 10% de mel i 1% de clara d'ou.

El producte es presenta en forma de torta rodona o de tauletes rectangulars, tallades mecànicament o a mà en peces d'entre 15 grams i 1 quilogram. El mètode tradicional fa servir el "perol" —un recipient metàl·lic escalfat, antigament de coure— amb una pala giratòria que remena la mescla mentre es couen la mel i el sucre; després s'hi afegeix la clara d'ou batuda i, finalment, els fruits secs torrats.

Torrons d'altres zones, amb protecció pròpia

La IGP Torró d'Agramunt és independent de les figures de protecció d'altres zones torroneres: el torró de Xixona i el torró d'Alacant, per exemple, tenen les seves pròpies IGP, reconegudes per la UE des de 1996 i gestionades per un consell regulador diferent. Pots llegir-ne la comparativa completa a la pàgina Torró d'Agramunt vs Torró de Xixona.